lunes, 23 de mayo de 2011

BROWNIES, mmmmmmm!!

Fa temps que una amiga va penjar en el seu facebook un enllaç a una pàgina de cuina per fer una "composició" de brownies blancs i negres amb cors. Quan vaig veure la foto... em va encantar!! pensava que era algo ben dolç i apetitós per regalar.
Farà cosa de dos o tres mesos que vaig comprar els ingredients per fer-ho, però al calaix es va quedar tot perquè no ho vaig intentar mai; no sabia ni per on començar!! (M'havien donat un munt de receptes per fer el brownie "negre" però cap del "blanc")
Aquest cap de setmana vam tenir a casa a la Sara, l'amiga qui havia penjat la informació al facebook. Així que ahir diumenge ho vam intentar!!
A les fotos podeu veure el resultat. Tot i que no hi ha el contrast de color que esperàvem, han sortit boníssims i recomenables perquè els feu i els pogueu disfrutar i compartir amb gent a la que estimeu!
Així que, durant aquesta setmana, 11 persones a les que estimo rebran un brownie;-)
Si algú està interessat, que m'ho digui i penjaré la recepte i el procés de com fer-ho.

*Pel brownie negre no facis servir xocolata amb llet, fes servir la negra! Així veuràs més el contrast de colors.

Hace tiempo que una amiga colgó un enlace de una página de cocina en su facebook, para hacer una "composición" de brownies blancos y negros con corazones. Cuando vi la foto... me encantó!! pensaba que era algo bien dulce y apetitoso para regalar.
Hará cosa de dos o tres meses compré todos los ingredientes para hacerlo, pero en el cajón se quedó todo porque no lo llegué a hacer nunca; no sabía ni por dónde empezar!! (Me habían dado un montón de recetas para hacer el brownie negro pero ninguna del blanco)
Este fin de semana tuvimos en casa a Sara, la amiga quien comaprtió la información en facebook. Así que ayer, domingo, lo intentamos!!
En las fotos podéis ver el resultado. Aunque no hay el contraste de color que esperábamos, han salido buenísimos y recomendables para que los hagáis y los podáis disfrutar además de compartir con la gente a la que queréis!
Así que, durante esta semana, 11 personas a las que quiero, recibirán un brownie;-)
Si alguien está interesado, que me lo diga y colgaré la receta y el proceso de cómo hacerlos.

*Para el brownie negro no hagas servir chocolate con leche, haz servir la negra! Así verás más el contraste de colores.

martes, 17 de mayo de 2011

MACARONS


Ja estic aquí de nou!! Després d'uns quants dies 'out' per viatges de feina, ja estic per aquí. I, avui, amb una entrada per mostrar-vos la meva proposta pel repte 1T9F proposat per la Mariona Cardona de Diari de Colors. Aquesta setmana tocava fer una composició de nou fotos amb el tema "galetes".
Tenia ganes de fer algo diferent, amb color... Després d'uns dies de molta feina, en que estic molt cansada, em venia de gust algo així. I, us he de dir, que estic bastant contenta amb el resultat;-)
Dimecres passat, després de tres dies a Suïssa, vaig descobrir amb dues amigues aquesta botiga: "Macarons, Enric Rosich". És la primera botiga a Barcelona especialitzada en la producció i venta d'aquests dolços parisencs. Vam tenir el privilegi de conèixer a l'Enric Rosich qui és un cuiner bastant reconegut que, després de treballar bastants anys a París, ha tornat a Barcelona especialitzant-se en l'elaboració de MACARONS per vendre'ls a la ciutat comtal.
Si no els has tastat mai, fes una volta pel nou centre comercial "Les Arenes", l'antiga plaça de toros de Pl. Espanya, i busca la botiga Enric Rosich al sòtan.
Un postre deliciós als ulls i al paladar. Bon profit!!

*només te'ls recomano si t'agrada el dolç. I tenen un cost d' 1,20€/u


Ya estoy aquí de nuevo!! Después de unos cuantos días 'out' por viajes de trabajo, ya estoy por aquí. Y, hoy, con una nueva entrada para mostraros mi propuesta del reto 1T9F propuesto por Mariona Cardona de Diari de Colors. Esta semana tocaba hacer una composición de nueve fotos sobre el tema "galletas".
Tenía ganas de hacer algo diferente, con color... Después de unos días de mucho trabajo, que estoy muy cansada, me apetecía algo así. Y, os he de decir, que estoy bastante contenta con el resultado;-)
El Miércoles pasado, después de tres días en Suiza, descubrí con dos amigas esta tienda: "Macarons, Enric Rosich". Es la primera tienda en Barcelona especializada en la producción y venta de estos dulces parisinos. Tuvimos el privilegio de conocer a Enric Rosich quien es un reconocido cocinero que, después de trabajar unos años en París, ha vuelto a Barcelona especializándose en la elaboración de MACARONS para venderlos en la ciudad condal.
Si no los has probado nunca, date una vuelta por el nuevo centro comercial "Las Arenas" (la antigua plaza de toros de Pl. Espanya) y busca en el sótano la tienda Enric Rosich.
Un postre delicioso a los ojos y al paladar. Qué aproveche!!

*sólo te los recomiendo si te gusta el dulce. Y tienen un coste de 1,20€/u

miércoles, 4 de mayo de 2011

LA PRIMAVERA

Aquí està la meva composició sobre la primavera! Ja us vaig dir que estic participant en el repte de 1T9F que proposa la Mariona de Diari de Colors. L'últim repte proposat va ser "llapis de colors" i "la primavera". Us he de dir que no era la meva idea inicial ja que la primavera m'inspira moltes altres coses que només flors però, no he tingut més temps!! Així que... què millor que un camp de roselles. M'encanten!!
Si no has estat mai en un camp així, busca'l, i passa un temps a soles, observant la perfecció dels seus colors, els contrasts, la vida, la creació... Ahir vaig poder passar un migdia en sol.litud i silenci, pensant i reflexionant, tot un privilegi!!
Si vius a Sant Cugat, aquest està davant el pi d'en xandri. Espectacular! Només a 10 minuts caminant.

Aquí está mi composición sobre la primavera! Ya os dije que estaba participando en el reto 1T9F que propone Mariona de Diari de Colors. El útimo reto fue "lápices de colores" y "la primavera". Os he de decir que no era mi idea inicial la de poner todo flores, ya que la primavera me inspira muchas otras cosas que no sólo flores pero, no he tenido más tiempo!! Así que... qué mejor que un campo de amapolas. Me encantan!!
Si no has estado nunca en un campo así, búscalo, y pasa un tiempo a solas, observando la perfección de sus colores, los contrastes, la vida, la creación... Ayer pude pasar un mediodía en solitud y silencio, pensando y reflexionando, todo un privilegio!!
Si vives en Sant Cugat, este campo lo encontrarás delante del Pi d'en Xandri. Espectacular!! a tan sólo 10 minutos caminando.

jueves, 28 de abril de 2011

TALLER 3: PINTORS!

I aquí podeu veure el resultat del taller d'avui: un quadre!! M'encanten!!
Avui ha estat l'últim dia que he pogut estar amb l'Arnau i la Georgina, demà marxo de viatge de feina i tot el cap de setmana, així que estic una mica trista (marxen diumenge) però contenta d'haver disfrutat d'ells aquestes tres tardes;-)
El taller d'avui consistia en pintar un quadre sobre el tema que volguessin i amb la tècnica preferida! I, com ja us he dit abans, per penjar en la seva habitació.
Us he de dir que els ha encantat! Han pogut experimentar amb les pintures, els colors... i l'alegria de sentir-se artistes per uns instants!!
Aquí podeu veure el resultat de tots dos.
És una passada veure com els nens pensen i veuen la vida en color!

Y aquí podéis ver el resultado del taller de hoy: un caudro!! me encantan!!
Ho ha sido el último día que he podido pasar con Arnau i Georgina; mañana me voy de viaje de trabajo y hasta el lunes, así que estoy un poco triste (ellos marchan domingo) pero contenta de haber disfrutado de ellos estas tres tardes;-)
El taller de hoy consistía en pintar un cuadro sobre el tema que quisiesen y con la técnica preferida! y, como ya os dije, pensado para colgar en su habitación.
Os he de decir que les ha encantado! Han podido experimentar con las pinturas, colores... y con la alegría de sentirse artistas por unos instantes!!
Aquí podéis ver el resultado de los dos.
Qué pasada ver cómo los niños piensan y ven la vida en color!

TALLER 2

I això és el que vam fer pel taller de dimecres: el seu nom! Vaig voler pensar en tallers per decorar les seves habitacions. Per això em semblava que posar el seu nom en lletres com aquestes penjades en una de les parets de l'habitació, era un detall molt maco;-) Podeu veure el resultat en la foto; m'encanten!!
Us he de dir que l'Arnau no va tenir paciència per fer-ho; en quant va veure la caixa de cartró que anàvem a fer servir per les lletres, de seguida es va fabricar la seva cabana!
També us dic que tot i que el resultat és molt maco, no és per fer-ho amb nens petits. Així que us recomano el taller per fer-ho vosaltres per als vostres fills o per regalar.

Aquí us dic el procés:
- Imprimeix les lletres de la paraula al tamany que vulguis fer el nom. Aquestes són "Gill Sans", negrita i 600 de tamany
- Retalla-les i fes-les servir de plantilla sobre un cartró
- Retalla les lletres del cartró
- Folra-les amb teixits de diferents colors (jo vaig agafar les que la meva mare fa servir pel patchwork) enganxant-les amb cola blanca

Si las fas, envia'm una foto!! les vull veure!!

Y esto es lo que hicimos como taller del miércoles: su nombre! Quise pensar en talleres para decorar sus habitaciones. Por eso me parecía que hacer estas letras y colgarlas en una de las paredes de su habitación, era un detalle muy bonito;-)
Podéis ver el resultado en la foto; me encanta!!
Os tengo que decir que Arnau no tuvo paciencia para hacer el taller; de hecho, en cuanto vio la caja de cartón que íbamos a hacer servir para las letras, en seguida se fabricó su propia cabaña!
También os digo que, aunque el resultado es muy bonito, no es un taller para hacer con los más pequeños. Así que os recomiendo el taller para hacerlo vosotros y para vuestros hijos o para regalar.

Aquí os indico el proceso:
- Imprime las letras que contiene la palabra a hacer y al tamaño deseado. Estas son las "Gill Sans", negrita y a 600 de tamaño
- Recórtalas y hazlas servir de plantilla sobre un cartón
- recorta las letras del cartón
- Fórralas con tejidos de diferentes colores (yo utilicé unas de mi madre que utiliza cuando hace patchwork), enganchándolas con cola blanca
Si las haces, envíame una foto!! las quiero ver!!


AMB ELS MEUS NEBOTS: TALLER 1 / CON MIS SOBRINOS: TALLER 1


Aquests dies he tingut el regalet de la visita dels meus nebots!! com molts ja sabeu viuen a Tenerife i no els puc veure tant com m'agradaria. És per això que quan venen m'encanta reservar-me les tardes, si puc, per fer tallers amb ells;-) És genial crear coses amb els més petits, m'encanten!! són tan divertits, expressius, amb una energia, espontaneïtat... i tot amb un somriure... aconsegueixen que a la tieta li caigui la baba;-)
Aquí us mostro el primer taller que vam fer la tarda de dimarts: galetes de sucre i mantega!!
És el seu taller preferit. A l'Arnau li encanta ficar la mà dins el pot de farina i menjar-se la massa quan la tieta es despista. I, a la Georgina, li encanta tallar la masa amb els diferents motllos.
Quin privilegi ser la tieta d'aquests dos tresors;-)
(més endavant us presentaré al tercer nebot que tinc!)

I, per si us animeu a fer-les, aquí va la recepte. Són molt fàcils de fer!!
Recepte "Sugar cookies"
340 g mantega
400 g sucre blanca
4 ous
5 ml vainilla líquida
625 g farina
9 g baking powder
6 g sal

Estos días he tenido el regalito de la visita de mis sobrinos!! como muchos ya sabéis, viven en Tenerife y no los veo tanto como me gustaría. Es por eso que cuando vienen me encanta reservarme las tardes, si puedo, para hacer talleres con ellos;-) Es genial crear cosas con los más pequeños, me encanta!! son tan divertidos, expresivos, espontáneos... y esa sonrisa en la boca... consiguen que a la tieta se le caiga la baba;-)
Aquí os muestro el primer taller que hicimos la tarde del martes: galletas que azúcar y mantequilla!! Es su taller preferido. Al Arnau le encanta meter la mano en el pote de harina y comerse la masa cuando la tieta está despistada. Y, a la Georgina, le encanta cortar la masa con los diferentes moldes.
Qué privilegio ser la tia de estos dos tesoros;-)
(y, aún me queda otro sobrino que os lo presentaré más adelante!!)

Y, por si os animáis a hacerlas, aquí os doy la receta. Son muy fáciles!!
Receta de "Sugar Cookies"
340 g mantequilla
400 g azúcar blanca
4 huevos
5 ml vainilla líquida
625 g harina
9 g baking powder
6 g sal

lunes, 18 de abril de 2011

L'ANTONIO I EL MIQUEL / ANTONIO Y MIQUEL


L' Antonio. Quines sorpreses et depara el dia a dia! Aquí us deixo una d'ahir;-)
Desde dijous passat i fins diumenge vaig estar al saló del còmic de Barcelona en un stand promocionant el projecte en el que estic treballant: una serie d'animació 3D online "Archivo Cero" i que podeu seguir a través de la web ARCHIVOCERO.NET
Tot i que tindria moltes coses a dir sobre aquest projecte, (suposo que ho faré més endavant), en aquesta entrada us vull parlar d'una grata sorpresa que vaig tenir ahir.
Com ja us vaig dir al començar del bloc, sóc una persona que m'encanta parlar amb la gent i escoltar les seves històries, conèixer-les i compartir qui sóc amb elles.
Ahir va ser un d'aquests dies. Estant a l'stand va venir un noi, millor dit, un home amb un semblant un tant peculiar, tot i que us he de dir que després d'uns quants salons del còmic, els meus ulls i ment ja s'han acostumat;-)
Després de venir per segona vegada a veure'ns vaig decidir parlar amb ell una estoneta:
"Em dic Antonio, visc a Barcelona amb la meva dona, m'agrada pintar i he vingut per acompanyar al Miquel Fuster qui està signant llibres". Això és del primer que em va dir.
La veritat que em va picar la curiositat saber qui era aquest tal Miquel i de què anava el seu llibre, així que li vaig preguntar. Amb un to suau i amb senzillesa i humiltat, m'explicava que era el segon llibre que escrivia el seu amic parlant sobre els 15 anys que havia estat vivint pels carrers de Barcelona.
Uffff!!! El meu interès augmentava i volia conèixer'l (alguns de vosaltres ja sabeu el perquè i si puc us ho explicaré en una altra entrada durant aquesta setmana). Així que li vaig demanar si me'l podia presentar. Tot "orgullós", cap allà em va portar!!
Us he de dir que vaig haver de contenir les meves llàgrimes i, no per pena o tristor, sinó per l'emoció de poder veure i conèixer una vida totalment canviada i transformada; lluitant per viure amb autèntica llibertat, amb entusiasme per viure una vida senzilla i plena, desenvolupant els seus dons artístics i inspirant i sensibilitzant als altres a través de la seva vida passada. Per altra banda, podia veure a un Antonio, com escoltava al seu amic, orgullós de veure'l signant llibres junt a altres escriptors de gran renom i amb la humiltat per estar al seu costat i servint-lo aguantant els PILOTS que el Miquel feia servir per signar. Tota una imatge d'humiltat que va tocar el meu cor.

*Gràcies Antonio per haver-te parat al nostre stand per segona vegada! Tingues per segur que t'aniré a veure perquè em presentis a la teva dona. Gràcies a la Fundació Arrels per la vostra visió, valentia i decisió de lluitar per dignificar als que més ho necessiten. I gràcies a Déu per fer-me aquests petits regals del dia a dia que em fan no sé mai més igual;-)
**Sento que la foto no està molt bé, la vaig fer amb el mòbil i estava molt fosca;(

Antonio. Qué sorpresas te depara el día a día!! Aquí os dejo una de ayer;-)
Desde el jueves pasado y hasta el domingo estuve en el salón del cómic de Barcelona en un stand promocionando el proyecto en el que ahora estoy trabajando; una serie de animación 3D "Archivo Cero" y que podéis seguir a través de la web ARCHIVOCERO.NET
Pero, aunque tendría muchas cosas para explicar sobre este proyecto (supongo que lo haré más adelante), en esta entrada os quiero hablar de una grata sorpresa que tuve ayer.
Como ya os dije al comenzar el blog, soy una persona que me encanta hablar con la gente y escuchar sus historias, además de conocerlas y compartir quién soy con ellas.
Ayer fue uno de estos días. Estando en el Stand vino un chico, mejor dicho, un hombre con un semblante un tanto peculiar, aunque os he de decir que después de unos cuantos salones del cómic, mis ojos y mente ya se han acostumbrado;-)
Después de venir por segunda vez a vernos decidí hablar con él un ratillo:
"Me llamo Antonio, vivo en Barcelona con mi mujer, me gusta pintar y he venido para acompañar a Miquel Fuster, quien está firmando libros". Esto fue de lo primero que me dijo.
La verdad que me picó la curiosidad saber quién era ese tal Miquel y de lo que iba su libro, así que le pregunté. Con un tono suave y con sencillez y humildad, me explicaba que era el segundo libro que escribía hablando sobre sus 15 años viviendo por las calles de Barcelona.
Uffff!!! mi interés aumentaba y quería conocerle (algunos de vosotros ya sabéis el porqué y al resto os lo explicaré en otra entrada, si puedo, durante esta semana). Así que le pedí si me lo podía presentar. Lleno de orgullo, en el mejor sentido de la palabra, hacia él me llevó!!
Os he de decir que tuve que contener mis lágrimas y, no por pena o tristeza, sino por la emoción de poder ver y conocer una vida totalmente cambiada y transformada; luchando por vivir con auténtica libertad, con entusiasmo para vivir uns vida sencilla y plena, desarrollando sus dones artísticos e inspirando y sensibilizando a otros a través de su vida pasada. Por otro lado, podía ver a Antonio, cómo escuchaba a su amigo, orgulloso de verlo firmando libros junto a escritores de gran prestigio y con la humildad para estar a su lado y servirle aguantando los PILOTS que Miquel hacía servir para firmar. Toda una imagen de humildad que tocó mi corazón.

* gracias Antonio por haberte parado en nuestro stand por segunda vez! Ten por seguro que te iré a ver para que me presentes a tu mujer. Gracias a la Fundació Arrels por vuestra visión, valentía y decisión de luchas por dignificar a los que más lo necesitan. Y gracias a Dios por regalarme estos pequeños detalles diarios que hacen no ser ya más igual;-)
**Siento que la foto no está muy bien, la hice con el móvil y era muy oscura;(