lunes, 18 de abril de 2011

L'ANTONIO I EL MIQUEL / ANTONIO Y MIQUEL


L' Antonio. Quines sorpreses et depara el dia a dia! Aquí us deixo una d'ahir;-)
Desde dijous passat i fins diumenge vaig estar al saló del còmic de Barcelona en un stand promocionant el projecte en el que estic treballant: una serie d'animació 3D online "Archivo Cero" i que podeu seguir a través de la web ARCHIVOCERO.NET
Tot i que tindria moltes coses a dir sobre aquest projecte, (suposo que ho faré més endavant), en aquesta entrada us vull parlar d'una grata sorpresa que vaig tenir ahir.
Com ja us vaig dir al començar del bloc, sóc una persona que m'encanta parlar amb la gent i escoltar les seves històries, conèixer-les i compartir qui sóc amb elles.
Ahir va ser un d'aquests dies. Estant a l'stand va venir un noi, millor dit, un home amb un semblant un tant peculiar, tot i que us he de dir que després d'uns quants salons del còmic, els meus ulls i ment ja s'han acostumat;-)
Després de venir per segona vegada a veure'ns vaig decidir parlar amb ell una estoneta:
"Em dic Antonio, visc a Barcelona amb la meva dona, m'agrada pintar i he vingut per acompanyar al Miquel Fuster qui està signant llibres". Això és del primer que em va dir.
La veritat que em va picar la curiositat saber qui era aquest tal Miquel i de què anava el seu llibre, així que li vaig preguntar. Amb un to suau i amb senzillesa i humiltat, m'explicava que era el segon llibre que escrivia el seu amic parlant sobre els 15 anys que havia estat vivint pels carrers de Barcelona.
Uffff!!! El meu interès augmentava i volia conèixer'l (alguns de vosaltres ja sabeu el perquè i si puc us ho explicaré en una altra entrada durant aquesta setmana). Així que li vaig demanar si me'l podia presentar. Tot "orgullós", cap allà em va portar!!
Us he de dir que vaig haver de contenir les meves llàgrimes i, no per pena o tristor, sinó per l'emoció de poder veure i conèixer una vida totalment canviada i transformada; lluitant per viure amb autèntica llibertat, amb entusiasme per viure una vida senzilla i plena, desenvolupant els seus dons artístics i inspirant i sensibilitzant als altres a través de la seva vida passada. Per altra banda, podia veure a un Antonio, com escoltava al seu amic, orgullós de veure'l signant llibres junt a altres escriptors de gran renom i amb la humiltat per estar al seu costat i servint-lo aguantant els PILOTS que el Miquel feia servir per signar. Tota una imatge d'humiltat que va tocar el meu cor.

*Gràcies Antonio per haver-te parat al nostre stand per segona vegada! Tingues per segur que t'aniré a veure perquè em presentis a la teva dona. Gràcies a la Fundació Arrels per la vostra visió, valentia i decisió de lluitar per dignificar als que més ho necessiten. I gràcies a Déu per fer-me aquests petits regals del dia a dia que em fan no sé mai més igual;-)
**Sento que la foto no està molt bé, la vaig fer amb el mòbil i estava molt fosca;(

Antonio. Qué sorpresas te depara el día a día!! Aquí os dejo una de ayer;-)
Desde el jueves pasado y hasta el domingo estuve en el salón del cómic de Barcelona en un stand promocionando el proyecto en el que ahora estoy trabajando; una serie de animación 3D "Archivo Cero" y que podéis seguir a través de la web ARCHIVOCERO.NET
Pero, aunque tendría muchas cosas para explicar sobre este proyecto (supongo que lo haré más adelante), en esta entrada os quiero hablar de una grata sorpresa que tuve ayer.
Como ya os dije al comenzar el blog, soy una persona que me encanta hablar con la gente y escuchar sus historias, además de conocerlas y compartir quién soy con ellas.
Ayer fue uno de estos días. Estando en el Stand vino un chico, mejor dicho, un hombre con un semblante un tanto peculiar, aunque os he de decir que después de unos cuantos salones del cómic, mis ojos y mente ya se han acostumbrado;-)
Después de venir por segunda vez a vernos decidí hablar con él un ratillo:
"Me llamo Antonio, vivo en Barcelona con mi mujer, me gusta pintar y he venido para acompañar a Miquel Fuster, quien está firmando libros". Esto fue de lo primero que me dijo.
La verdad que me picó la curiosidad saber quién era ese tal Miquel y de lo que iba su libro, así que le pregunté. Con un tono suave y con sencillez y humildad, me explicaba que era el segundo libro que escribía hablando sobre sus 15 años viviendo por las calles de Barcelona.
Uffff!!! mi interés aumentaba y quería conocerle (algunos de vosotros ya sabéis el porqué y al resto os lo explicaré en otra entrada, si puedo, durante esta semana). Así que le pedí si me lo podía presentar. Lleno de orgullo, en el mejor sentido de la palabra, hacia él me llevó!!
Os he de decir que tuve que contener mis lágrimas y, no por pena o tristeza, sino por la emoción de poder ver y conocer una vida totalmente cambiada y transformada; luchando por vivir con auténtica libertad, con entusiasmo para vivir uns vida sencilla y plena, desarrollando sus dones artísticos e inspirando y sensibilizando a otros a través de su vida pasada. Por otro lado, podía ver a Antonio, cómo escuchaba a su amigo, orgulloso de verlo firmando libros junto a escritores de gran prestigio y con la humildad para estar a su lado y servirle aguantando los PILOTS que Miquel hacía servir para firmar. Toda una imagen de humildad que tocó mi corazón.

* gracias Antonio por haberte parado en nuestro stand por segunda vez! Ten por seguro que te iré a ver para que me presentes a tu mujer. Gracias a la Fundació Arrels por vuestra visión, valentía y decisión de luchas por dignificar a los que más lo necesitan. Y gracias a Dios por regalarme estos pequeños detalles diarios que hacen no ser ya más igual;-)
**Siento que la foto no está muy bien, la hice con el móvil y era muy oscura;(



2 comentarios:

  1. Ostres, doncs jo vull llegir aquest llibre Eva. Ja em diràs com es diu. Que maco i com m'agrada que les bones oportunitats no només siguin per la gent qye té diners i ho pot aconseguir tot a la primera de canvi. M'agrada molt la teva historia d'avui.

    Un petonàs enooooorme!!

    ResponderEliminar
  2. guapa!!! sento no haver-te contestat abans!!! el títol del primer llibre és: "Miguel, 15 años en la calle", de l'editorial Glénat. I, el segon, crec que es titula "Descens a l'infern, en primera persona", també de Glénat. D'aquest segon no estic molt segura, però dient l'autor i l'editorial t'ho diran segur!!
    un petonet molt fort, guapa!!!!

    ResponderEliminar