domingo, 10 de abril de 2011

REPTE 2011 / RETO 2011

Fa dos dies que la meva amiga Patry em va preguntar com m'havia anat la cursa de "El Corte Inglés". Li vaig dir que avui faria una entrada al bloc per explicar-ho, així que... allà va!!
Ja us vaig comentar que a finals del 2010, principis del '11, em vaig fer una llista de propòsits per assolir en el nou any. Aquests propòsits de seguida es van convertir en reptes, per això que faig servir aquesta paraula.
En aquesta entrada us parlaré del primer.
Sóc una persona amb bastant, molta! energia, i a qui li encanta l'esport. Ja de petita els meus pares* ens apuntaven a tots els germans a algun equip per aprendre aquell esport en qüestió. Vaig fer ping-pong (ja sé, una mica friki però...), bàsquet (on vaig tenir a un entrenador que el recordaré de per vida, el Joaquim Farga) i gimnàstica esportiva (esport que vaig disfrutar moltíssim!!). Després d'aquesta època, ja tot va ser anar al gimnàs.
Quan em vaig casar ens vam anar a viure a Terrassa, on vaig tenir l'opotunitat d'anar a un gimnàs impressionant: barato i amb mogollón de serveis. Allà em vaig aficionar al pàdel.
Després de dos anys i mig ens vam mudar a Sant Cugat, i els mateixos anys han passat esperant poder apuntar-me al gimnàs. Va ser aquí quan vaig començar a pensar que necessitava fer alguna cosa. I... tacháááánnnn!!! Córrer. Què millor que fer un esport que pots anar en qualsevol moment, a qualsevol lloc, és gratuït, disfrutes de l'entorn i és sa!!
El primer dia em moria de la vergonya. No sé el perquè, però el Marc va haver de venir amb mi. Em vaig soprendre del munt de gent que surt a córrer, dels moltissims llocs als que pots anar a Sant Cugat i del bon estat de forma que tenia: al segon dia ja corria 6,5km!! no està malament, no??
Després de dos mesos corrent us confesso que la motivació ja estava baixant, (també us he dir que és bastant normal en mi: m'encanta començar coses noves però em costa molt mantenir-les), fins que em vaig trobar a uns amics anant a mirar el Barcça que s'entrenaven per participar després en curses. Així que vaig pensar en fer el mateix.
En dues setmanes hi havia la cursa de El Corte inglés: 10,775km. Vaig trucar a una amiga que sabia que s'apuntaria perquè: de mandrosa, gens, i d'aventurera, molt (gràcies Evita!!) i totes dues cap a Barcelona!! La vam fer tota corrent, tranquill.lament i, us he de confessar, i no per fer-me la xula, que podria haver continuat i que no vaig tenir agulletes. yuhuuuuuu!!!
Així que... nou repte pel febrer del 2012: la mitja marató de Barcelona. Algú s'apunta???????

*vull agraïr als meus pares l'esforç que sempre han fet per donar-nos l'oportunitat de tenir i viure diferentes experiències que ells no van tenir a la nostra edat, sacrificant de ben segur moltes vegades el seu benestar. GRÀCIES!!

Hace dos días que mi amiga Patry me preguntó cómo me había ido la cursa de El Corte inglés. Le dije que hoy pondría una entrada en el blog para explicarlo. Así que... allá va!!
Ya os comenté que a finales del 2010, principios del '11, me hice una lista de propósitos para alcanzar durante el nuevo año. Estos en seguida se convirtieron en retos, por ello que hago servir esta palabra. En esta entrada os hablaré del primero.
Soy una persona con bastante, mucha!, energía, y a quien le gusta y disfruta practicando deporte. Ya de pequeña mis padres nos apuntaban a los hermanos a algún equipo para aprender ese deporte en cuestión. Hice ping-pong (ya sé, un poco friki pero...), básquet (donde tuve a un entrenador que recordaré toda la vida, el Joaquim Farga) y gimnasia deportiva (deporte que disfruté muchísimo!!)
Después de esta época, ya todo fue ir al gimnasio.
Cuando me casé nos fuimos a vivir a Terrassa, donde tuve la oportunidad de ir a un gimnasio impresionante: barato y con mogollón de servicios. Allí me aficioné al pádel.
Después de dos años y medio nos mudamos a Sant Cugat y, los mismos años han pasado esperando apuntarme al gimnasio de aquí. Pero no lo he hecho. Fue entonces cuando empecé a pensar que necesitaba hacer alguna cosa. Y... tacháááánnnn!!! Correr. Qué mejor que practicar un deporte que puedes ir en cualquier momento, cualquier lugar, es gratuito, disfrutas del entorno y es sano!!
El primer día me moría de la vergüenza. No sé porqué, pero Marc tuvo que acompañarme. Me sorprendí del montón de gente que va a correr, de los muchísimos sitios que hay para correr en Sant Cugat y del buen estado de forma que tenía: el segundo día ya corría 6,5km!! no está mal, no??
Después de dos meses corriendo, os confieso que mi motivación ya estaba bajando (también os digo que es normal en mí: me encanta comenzar cosas nuevas pero me cuesta mantenerlas), hasta que quedamos con unos amigos para ir a ver el Barça quienes se entrenaban para participar en cursas. Así que pensé en hacer lo mismo.
En dos semanas había la cursa de El Corte Inglés: 10,775km. Llamé a una amiga que sabía que se apuntaría porque, de perezosa, nada y, de aventurera, mucho (gràcies Evita). Así que, las dos para Barcelona!! La hicimos toda corriendo, tranquilamente y, os he de confesar, y no por hacerme la chula, que podría haber continuado y que no tuve agujetas!!!yuhuuuuuu!!!
Así que... nuevo reto para febrero del 2012: la media maratón de Barcelona. Alguien se anima???????

*quiero agradecer a mis padres el esfuerzo que han hecho siempre por darnos la oportunidad de tener y vivir diferentes experiencias que ellos no tuvieron a nuestra edad, sacrificando seguro que muchas veces su bienestar. GRACIAS!!



2 comentarios:

  1. Nena!!! Que bé ens ho vem passar a la cursa. Tot i que per la Mitja... em sembla que m'ho pensaré ;)... Hauré d'entrenar bastant, però encara hi ha temps.
    Va ser un plaer poder compartir amb tu la teva primera cursa!!!! Encara que jo vaig estar uns quants dies amb agulletes...
    Un petó guapa.

    ResponderEliminar
  2. jajajaaaa!! evita, jo també he d'entrenar moooolllltttt!!!! però, bueno, ho podem intentar!! amb una bona amiga, sempre és més fàcil;-). Petonets

    ResponderEliminar